Robòtica al Col·legi Closa

El curs començava amb il·lusió, era la quarta vegada que el col·legi presentava un equip i les expectatives eren altes. La temporada passada l'equip de robòtica de quart de l'ESO havia superat amb escreix les nostres expectatives quedant en el lloc 11 de 42 equips, tot un èxit comptant amb rivals de molta entitat i molt difícils de batre. El repte, pensàvem, no solament era intentar guanyar la competició sinó superar als companys els quals havien obert el camí a seguir. Montellà, Blánquez, Costa, Adri, Yeray, Kevin, Edu, Alex, Guillem, Raúl i Rubén formaven la nova armada disposada a tot tipus de sacrifici per la causa.

​​​​​​​

El primer dia de treball per als «robòtics» va ser ja frenètic: Qui s'ocupava de programar? Qui dissenyava el robot? Qui el començaria a muntar ? Qui pensava el tema d'exposició? Qui dissenyaria el cartell dels valors Lego? Tota una muntanya de feina ens esperava, el treball era colossal però la capacitat de l'equip també ho és.


Un cop dividida la feina, els mesos van passar com la vida mateixa, molt ràpids. En un obrir i tancar d'ulls ens plantem al febrer a pocs dies de la competició. Aquell dissabte a les sis del matí a direcció a Vic, tots estàvem nerviosos i excitats però molt segurs de l'equip. Després de moltes hores i dies lliures emprats en millorar el projecte, tot estava a punt. A Vic vam arribar i al poc la competició va començar.


Primera tirada de robot, resultat molt esperançador, aconseguint el tercer lloc amb facilitat. L'equip de programació controlava els nervis amb fredor i professionalitat, però ara tocava exposar el projecte. Els investigadors de el projecte van exposar davant del jurat d'enginyers amb soltesa i seguretat, responent a les preguntes improvisades d'aquests amb reflexos i coneixement del tema, un altre bon punt a la butxaca. La segona tirada de el robot va trencar la nostra dinàmica positiva, els problemes del directe diuen, tot es decidirà en la tercera tirada de robot. Havíem baixat fins a la posició quinze, era ara o mai.


I va arribar, el tiratge va ser gairebé perfecte, més de tres-cents punts i l'equip va escalar posicions fins a la setena posició, la millor de tota la història de l'equip de robòtica. Crits, aplaudiments, copets a l'esquena, rialles, abraçades, clatellades, aquest va ser el moment àlgid de la competició i per això estem orgullosos d'ells, perquè guanyar és important però compartir, fer pinya, ajudar-se, treballar en equip i gaudir és el principal, per aquest moment val la pena passar hores i hores al taller i davant d'un ordinador pensant innovacions tècniques per al projecte. I això és el que vam aprendre tots aquesta fred matí de Vic en un ja llunyà febrer.